Ressenyes: Pared Lisa - Pico Fenez

Aquesta vegada anem amb en Pere Miralles (company del torn) sortint de guàrdia a repetir unes vies que ja fa temps que tinc vistes al Pico Fenez per la zona d'Ordesa. Les vaig descobrir per alguna fotografia, crec que va ser a un article de la revista escalar, ara no ho recordo bé. Amb aquelles imatges vaig buscar informació de la paret i la veritat és que no hi ha massa varietat penjada a internet, tothom acostuma a repetir la mateixa via, "Canaletas Centrales", que és molt bona, tot i que a mi em va agradar més "Supercanaletas".

L'aproximació és llarga, 2:30h i 1000m de desnivell positiu. A més, nosaltres anem carregats amb tenda, el material, menjar i aigua per passar allà els tres dies que tenim entre guàrdia i guàrdia. Ens vam guiar amb l'aproximació d'un dels blogs que vam trobar i la veritat que ens va anar molt bé. L'adjunto a continuació i afegeixo algun detall que pot ser d'utilitat i imatge del recorregut.

Ressenya general Pared Lisa - Pico Fenez

Aproximació:

Aparquem passat uns 100m el Càmping de Bujaruelo. Des d'aquí mirant direcció al bosc i a la dreta de la torre elèctrica trobarem una fita que marca l'inici d'un camí còmode que recorre el bosc guanyant alçada ràpidament. A l'acabar el bosc creuem el riu (desviant-nos a l'esquerra) i seguim un sender que puja de manera directa resseguint les cingleres del Tozal del Cebollar, superant unes rampes empinades fins arribar a un tram de vall més oberta, aquí haurem d'estar atents a creuar el petit riu que ens torna a quedar a l'esquerra. Just passat un roser silvestre solitari (adjunto imatge) girem a l'esquerra per creuar el petit riu que ens queda a l'esquerra per enfilar-nos per un barranc que trobem sec. En sortim per l'esquerra i el creuem un cop superat. D'aquí continuem pujant fins a un petit pla amb sorra des d'on podem veure el cim del Pico Fenez. És un bon lloc per muntar la tenda (d'aquí a peu de via encara hi ha 20 minuts). Seguim direcció a la paret per un fons de barranc amb blocs grans i una mica de tartera.

 

Roser silvestre, aquí anem a l'esquerra.

El primer dia el dediquem a conduir fins al càmping de Bujaruelo, comprar i fer l'aproximació fins a peu de paret. Quan ho tenim tot distribuït entre les dues motxilles enfilem camí cap a la paret. Anem fent xino-xano, i parant de tant en tant per recuperar una mica de la calor. El camí és bo però bastant dret i hem decidit dinar un cop arribem a peu de paret, així que no fem cap parada llarga. No hem dormit massa i l'últim tram de pujada se'ns fa llarg, així que només arribar a dalt, dinem i ens quedem inconscients una bona estona.

Arribada a peu de paret.

No trobem cap racó molt bo per muntar la tenda allà dalt, tot el sòl és molt irregular i pedregós. Així que hem de dedicar una estona a netejar un quadrat de pedres i fer-lo el més planer possible per muntar la tenda. Al final aconseguim generar un espai prou decent però a la nit ens haurem d'anar despertant cada cert temps per recol·locar-nos i pujar el tall que hem relliscat cap a baix.

Ubicació del nostre niuet

La veritat, el lloc és espectacular, val la pena la patejada fins aquí, les vistes al Vignamale i la vall d'Ordesa, la tranquil·litat que es respira en l'ambient, les cabres i la bellesa de la paret aconsegueixen que entris en un estat de pau i el temps passa més lent.

En Pere en estat ZEN.

El segon dia el dediquem a repetir les dues vies més famoses de la paret. "Canaletas centrales" i "Supercanaletas". Les dues vies són espectaculars, llargs pràcticament nets i amb una escalada ben particular entre tubs d'orgue i un calcari excel·lent. 

"Canaletas centrales" - L2 des de R1

"Canaletas centrales" - L3 des de R3

A mi personalment em va agradar més "Supercanaletas" ja que és una línia completament recta de canaletas que creua la paret de dalt a baix d'una lògica insuperable. S'ha de dir però que a mida que vas pujant el mal de peus va incrementant dels encastaments que vas fent per tota la via.

"Supercanaletas" - L2 des de R2

"Supercanaletas" - L3 des de R2

El tercer dia anem a repetir "Los locos de las Pozas" però no vaig trobar cap ressenya bona i anàvem amb la que hi ha per internet, resultat: anàvem una mica a veure per on ens portava l'olfacte (que desvia estar espatllat perquè em vaig equivocar). Aquesta via comença per "Supercanaletas" i al L2 es desvia cap a la dreta fent una travessa, jo em vaig pensar que era a un lloc i va resultar no ser allà, era més amunt. Concretament a on vam muntar la R2 fent "Supercanaletas". Així que vam acabar obrint una nova via: "Variant ACE Granollers" que publicaré en un altre entrada al blog per penjar la ressenya i relatar una mica l'aventureta. Ressenya nova via: ACE Granollers

Vistes des del cim

Mirant al voltant de les vies vam anar descobrint xapes i el que podrien semblar possibles vies però no n'hem trobat cap informació. Aquí deixo una ressenya de la paret general amb tot el que nosaltres vàrem trobar. Si algú coneix informació d'aquestes vies que m'ho faci arribar i ho afegiré a aquesta ressenya. Gràcies.

Geppetto