(BTT) Tracks Monte Perdido - Ruta 4 dies

Aquesta actualització no tracta d'escalada, sinó que d'una ruta de bicicleta de muntanya que vam realitzar el passat mes de Juliol amb la meva parella la Laura pel Pirineu Aragonès.

La Laura cada nit dedicava una estoneta a resumir l'etapa del dia, i després m'ho llegia. A mi em van agradar molt i per això he decidit publicar-ho. Potser algú que estigui interessat en realitzar la mateixa ruta li serveix d'ajuda.

Geppetto

Etapa 1: Aínsa - Bielsa

Sortim d'Aínsa  frescos com roses. Són les 9:35 i no vegis com apreta la calor. Parem a l'Espunya a fer un cafè amb llet i aquarius o altrament dit, a agafar forces pel que vindrà...

La ruta es deixa fer molt bé fins que arriba el moment de la pujada infernal. L'Iñigo, que ja m'havia avisat del seu ritme "caribenyo", es comença a sentir el rotulià a mitja pujada de Tella-Sin. Al cap d'una estona tenim el cul com una carpeta i decidim anar fent parades a les poques ombres que anem trobant a mig l'asfalt. Són les 13:00 del migdia.

Aquesta pujada infinita (10kms) ens fa venir tots els mals, i la veritat és que no n'hi ha per menys!

Aburrits de l'asfalt per fi arribem al coll i allà començarem a agafar camins i corriols que al principi celebrem però que més endavant patirem. Emplenem els bidons en una font que deixa caure l'aigua en una abeurador per animals. Jo tenia els meus dubtes sobre si era bona aquella aigua però l'Iñigo me'ls esvaeix quan em diu que d'aquesta aigua i beuen els animals, sí, penso jo, concretament dos senglars ara mateix.

A partir dels 34 kms la ruta es torna més i més exigent, tant física com psicològicament.

Corriols plens de rocs solts, rocs clavats al terra com agulles, estrets amb timba al costat... Es deixa fer i de cop ve un pas on arriscar-se a passar sobre la bici significa potser pagar-ho amb la vida o amb una cadira de rodes. Hem passat per trams de camí molt bonics, on el camí entra a dins la roca i et deixa pedalar amb una barreja de sensacions: Gaudint d'aquell paisatge concentrat per tal que el manillar no es desviï ni un moment.

Durant molta estona, aproximadament uns 20 kms, són corriols que en general es deixen fer prou bé, excepte quan travessem algunes tarteres amb la timba a la dreta. Una etapa molt bonica però a l'hora exigent.

Els últims 3 kms són per rodejar Bielsa i agafar camins ciclables. Abans de baixar cap al poble l'Iñigo té una brutal idea: Banyar-nos al riu! No en ho pensem, suats, esgarrinxats i fets pols ens posem a dins del riu amb pilotes. GENIAL!

Etapa 2: Bielsa - Parzàn - Bielsa

Avui hem sortit una mica més d'hora que ahir, 9:15. Després de posar-nos les botes esmorzant al bufet de l'Hotel hem començat a pedalar rumb al Valle de Pineta.

La ruta comença pujant, concretament durant 20 kms, els primers 10 d'asfalt per una carretera secundària que es deixen fer prou bé, a un bon ritme per poder-nos reservar per la resta del dia.
Deixem l'asfalt per seguir pujant per una pista de bon fer, això sí, de tant en tant fem les parades de rigor per tal d'evitar morir de mal de cul.
Durant aquests 10 kms hem tingut un paisatge espectacular, amb el Mont Perdut de fons i tan sols per això valia la pena seguir pedalant.

Després de gairebé 4h pujant, hem arribat al coll. Allà ho hem celebrat menjant-nos gran part de les provisions que portàvem. Zorionak zuri! Ben feliços comencem a baixar del coll que estava a 2000m i el caminet ens ha portat fins a una esplanada molt bonica encerclada per unes parets de roca calcària a la que anomenen "la ola".

Al final del prat hem enfilat per un corriol que tant l'Iñigo com jo hem fet un intent (frustrat) de pujar a sobre la bici i el qual ha acabat amb les bicis carregades a l'esquena... Un cop a dalt hi havia un grup de persones que ens ha aplaudit quan han vist dos ciclistes fets pols amb cara de necessitar un bon glop d'aigua.

Hem baixat per la vall gaudint com dos nens petits. Durant un curt tram la baixada era tant pronunciada que inclús amb la bici carregada a sobre podies despenyar-te. Quan hem arribat a Petramula eren les 14:00 i ens sentíem amb forces per anar a fer el Pico Liena així que hem decidit intentar-ho.

Sabíem el que ens esperava... PUJADA! concretament 4 kms amb més de 500m de desnivell, així que ens ho hem agafat bé i a un ritme d'anar fent.

Quan encara no portàvem ni 500m hem deixat les bicis al terra per endinsar-nos en una galeria que hi havia dins d'una roca amb un torrent d'aigua que passava pel mig. Hem assaborit durant una bona estona els 15ºC que hi debia haver allà dins i hem seguit pedalant. A estones la pista es feia més difícil rocs solts, més pendent... Altres estones es deixava fer sense problemes. Havíem de parar de tant en tant, quan no era el cul, eren els peus de l'Iñigo (que aquests dies s'ha adonat que va amb unes sabates que li van petites i li fan mula als talons) i sinó era el meu genoll dret que es començava a queixar.

Jo ja ho tenia decidit, així que he parat i li he dit a l'Iñigo, veus aquelles Z que fa el camí? Doncs és per allà... Baixem? Ell ho ha mirat i m'esperava un: "val, baixem carinyo", de fet no feia ni 10 min a la parada anterior jo l'havia convençut de seguir perquè des del mòbil no semblava tant.

M'ha mirat i m'ha dit: "Carinyo, anem fins dalt, ho tenim aquí!"

Jo estava destrossada psicològicament i he hagut de lluitar contra els pensaments negatius. Per fi hem arribat a dalt i quines vistes! Brutals! He pensat que guai que haguem pujat. Un paisatge 360º espectacular. Fotos, vídeos, xuxes i avall que fa baixada!  

Ens esperen 15 kms de baixada fins a Parzan, on hem deborat una hamburguesa en un bar de carretera. Hem seguit baixant fins a Bielsa.

Si hagués de posar un títol a l'etapa seria: O puges, o baixes!

Etapa 3: Bielsa - Gistaín

Avui se'ns han enganxat els llençols, tot i això a les 9:35 ja érem sobre les bicis (després de posar-nos les botes altre vegada al bufet de l'hotel i "agafant" provisions per l'etapa).

La ruta torna a començar des de Bielsa. Agafem carretera principal que pasa per Parzan i 1 km passat el poble agafem un trencant a mà dreta que posa "Lago Urdiceto 11kms". És una pista forestal que porta fins a l'Ibón tot passant per una presa. A l'inici del camí hi ha un cartell que adverteix "camí sense maneniment". Quan no portavem ni 100m he pensat: "tampoc n'hi ha per tant, està prou bé la pista per no fer-li cap manteniment". El fet és que hi poden passar 4x4 i fins i tot algun cotxe tipus sub, però la veritat és que quan tot just érem a la meitat de la pujada he desitjat que fos una mica més arreglada, trobar algun planer o perquè no... una baixada!

La ruta avui també ha sigut dura i exigent, més psicològicament que físicament potser. Els gairebé 15 kms de pujada per una pista a on els rocs solts en feien apretar les dents, han pogut amb mi. Sort de les parades que anàvem fent per estovar el cul i els ànims que m'ha donat l'Iñigo els últims 2 kms.

Finalment hem arribat a l'Ibón Urdiceto. Quin lloc tant màgic i bonic! Després de fer el xafarder al refudi lliure que hi ha, ens hem banyat en pilotes. L'aigua estava cristal·lina i molt bona. Seguidament hem fet un mos amb el pa i el fuet que portavem i ens hem ben relaxat. Ha valgut la pena tot aquell esforç! A més ens ha fet un dia espectacular.

Hem baixat fins al coll de Chistén i allà hem agafat rumb cap a Gistaín. La baixada ha sigut sens dubte el millor de la ruta en quant a BTT, perquè en quant al paisatge hem gaudit d'unes vistes brutals durant tota l'etapa.
 
La baixada pel GR té algun tram (curt) que hem hagut de baixar de la bici perquè es posava molt vertical, però la resta era 100% ciclable.
 
El que no sabíem era que per arribar a Gistaín ens esperaven 2 kms de carretera de pujada just al final, amb la pallissa que li havíem fotut a les cames amb tota l'etapa...
Allà l'Iñigo anava fresc com una rosa. Jo en canvi he cremat els últims cartutxos que em quedaven (bé, n'he deixat algun per demà :P).
 
Tercera etapa de Tracks Monte Perdido completada!

Etapa 4: Gistaín - Aínsa

Últim dia i etapa de tracks Monte Perdido. 

Aconseguim sortir a les 9:45 després d'un super esmorzar a que ens prepara la mestressa de Casa Palacín. Gaudim la baixada fins a Plan i comencem l'aventura passant per pistes planeres i de bon fer tot fent broma sobre el nivell que marquen al track del Wikiloc: "Solo expertos".

Al cap d'una estona si que ens tornaríem "expertos" però no en BTT sinó en buscar una manxa o "bombín" com li diuen ells.

Començo a perdre aire de la roda a dojo fins que he de baixar de la bici. Caminant passem per un paller on potser hi ha set gats els quals em fan pena i decideixo donar-lis un melindro. Fem un crit per saber si hi ha algú però no apareix ningú. Seguim baixant per la pista i ens trobem a uns nois catalans que ens diuen que van cap a Plan amb cotxe i que allà tenen una manxa. Anar cap allà significa recular 5 kms... Amb l'Iñigo decidim fer 5 kms però en l'altre direcció, cap a Saravillo i pensem que de camí cap allà o en el mateix poble ja trobarem una manxa. Comença el show!

Sabíem que l'etapa d'avui passava per túnels. Parem abans per canviar de bambes i poder empènyer les bicis més còmodament. Ens col·loquem els frontals i CAP A LA BOCA DEL LLOP! Túnels sense llums però els cotxes hi passen amb froça precaució.

Amb tota la solana arribem a Saravillo. Allà ni Déu té manxa. Parem en una formatgeria on una noia ens intenta ajudar sense èxit deixant-nos un compressor petit portàtil que utilitza ella per inflar les rodes del seu cotxe. Seguim preguntant al poble fins que decidim separar-nos per ampliar la recerca amb l'Iñigo. Mentre jo parlo amb l'home d'una hípica em truca l'Iñigo dient-me que per fí n'ha trobat una!! Quina GRAN notícia!

Quan arribo la bici ja està apunt! L'Iñigo és brutal, super resolutiu, aniria amb ell fins a la fí del món (vaig pensar) (nota de Geppetto: no hi ha res com que et vegin amb bons ulls....) Abans de decidir què fem amb l'etapa decidim fer un refresc al bar del poble. Ja ens coneix tothom, sóm "los ciclistas del bombín". 

Són les 12:30 del migdia i decidim seguir amb la ruta. Ens queden 40 kms i 1500m de desnivell a ple sol. Encara no portem ni 20 kms i ens equivoquem amb el track. Baixem a l'Espunya fins al bar a on vam parar el primer dia. Allà decidim que fem. Anar a buscar el coll que va a Peña Montañesa és una matada... Així que decidim recuperar el track a Torrelisa. La veritat és que sense voler-ho vam trobar una alternativa més "light" per fer l'última etapa i sense deixar de gaudir dels corriols que té!!! Brutal l'últim tram! Un no parar de corriols espectacular molt disfrutons. Els últims van per uns turonets de sorra grisa que et fan pujar l'adrenalina tota l'estona, ja que vas carenejant-los i millor no caure!

Finalment enganxem un tram de riu sec, divertit però que al final s'acaba fent pesat pels rocs punxeguts sumat a les ganes que tenim d'arribar a la furgoneta!

Arribem a Aínsa ben feliços i amb moltes ganes de tornar. De fet, no tenim ganes de marxar i aquesta nit ens quedarem al càmping Aínsa a gaudir d'aquest lloc tant bonic.

Un cop al càmping ens anem a dutxar i quan l'Iñigo torna es troba la furgo plena de fum per dins. Resulta que abans d'anar a la dutxa vam decidir endollar-la a la corrent perquè la nevera havia deixat de funcionar. En veure el percal el primer que va fer va ser desendollar-la de la corrent. Quan vaig arribar em vaig trobar a l'Iñigo que no parava d'anar a munt i avall fent mil coses i amb pudor de cotxe cremat. Per sort va ser un ensurt i prou!

Fins aviat Monte Perdido!

Laura Pou