Bé, estreno el Blog amb aquesta via que vam obrir jo (Geppetto) i el company de cordada habitual, Berenguer Cubells Cubells el 31 de Març del 2019.
Aquesta paret li tinc especial apressi ja que l'he tingut sempre al costat de casa i va ser aquí on ens vam iniciar a les "vies llargues"(tot i que de llarga aquesta paret no ho és massa jeje) amb en Berenguer.
Aquesta línia que vaig anar buscant mentre acabava les oposicions a bombers de la Generalitat, busca el recorregut per un dels panys de paret que queden lliures (ja que la paret està pràcticament completa i els trams verges, ho són perquè la roca no és molt bona i són molt discontinus). Tot això intentant trepitjar al mínim les vies veïnes que no són poques.
Per aquest motiu em va semblar que seria una obertura prou especial i bonica com perquè fos la primera des de baix , sense trepant i a l'aventura dels dos. Després de molt de temps sense escalar i pràcticament en una bombolla per no patir cap lesió mentre acabava les oposicions vaig decidir celebrar l'èxit en aquestes amb l'atac a la linia que portava temps mirant amb els binocles en busca de fissures.
El traçat original que tenia al cap era passar pel mig del sostre d'una cova que trobem a mitja paret que des de terra i passant per una de les vies veïnes havia vist que hi ha una fissureta que el travessa diagonalment de dreta a esquerra. Però una vegada a sota d'ell no ens vam veure en cor i vam tirar per l'opció B que es veia més fàcil.
La via no la descric perquè crec que és més bonic anar-hi a l'aventura i trobar el camí tal com el vam trobar nosaltres. Deixo algunes fotografies de l'obertura i la ressenya original amb la que qui vulgui pot realitzar una repetició sense perdre's massa ja que el recorregut no és molt llarg.
Preparant el material
Arribada a R1
R2
R3, aquí veiem la xemenia fàcil que marca la ressenya que NO agafarem, sortim a l'esquerra d'aquesta reunió.
R4
Sortida de la R3 cap a l'ESQUERRA.
Nom a peu de via
Com a anècdota ens quedem amb la volada que es va fotre en Berenguer a l'últim llarg a 15 metres d'arribar al cim. Mentre talonava agafat a un canto per superar una panxeta. Aquesta mà va petar ( acte seguit van passar a mig metre meu tres pedrots com el puny) i directe de cul al slab que tenia a sota, per sort el tascó i totem negre que tenia per sota els peus van aguantar sense problemes. Amb l'impacte un dels porta materials de l'arnès va petar (suposem que es va enganxar amb al roca) i vam veure volar el reverso, sardineta i algun mosquetó amb cordinos avall (una bona pluja de material al meu voltant). Li demano si es troba bé i sento que riu (cosa que indica que si), es refà de la petacada i retorna a la via optant altre vegada per una variant més senzilla. Tot queda en un ensurt per sort i en podem riure poc després els dos a dalt del cim.
En Berenguer després de la volada.
Agrair a en Berenguer per la companyia i confiar en el meu olfacte venint a provar si podia sortir algo d'aquesta paret (i perquè em va deixar posar el nom que jo volia jeje) i a la Laura Pou que va venir a fer alguna foto de l'últim llarg.
Comentarios
Publicar un comentario